ÍNDEX
1.
Antic Règim
2.
La Il·lustració
3.
Revolució Francesa
4.
Naixement del Món Contemporani
5.
Revolució industrial
6.
Colonialisme i imperialisme
7.
La Guerra del francès
8.
Història de la bandera i de l'escut
d’Espanya
9.
La 1a i la 2a Guerra Mundial
10. Declaració
universal dels drets humans
11. La
guerra freda
12. La
Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista
13. La
transició espanyola
14. El
Moviment 15M
15. Les
dones a la història
16. Cine
fòrum
17. (Extra)
Anàlisi del conflicte entre Israel i Palestina
***************************
1- L'ANTIC RÈGIM
EL MONARCA ABSOLUT
A l’Antic Règim el rei era un monarca absolut, el qual exercia
un govern despòtic sobre els seus súbdits. Hi havia una sèrie de personatges a la
cort, que en nom del monarca eren els qui prenien totes les decisions. El monarca
portava una vida “palatina” envoltat de luxes, festes i aficions “reials” com la
caça o la música.
Potser el monarca més representatiu n’és el rei francès Lluís
XIV (l’anomenat “el rei sol”).
Font: imatge del fons
públic de Google
A la noblesa s’hi pertanyia per naixement i els privilegis que comportava passaven de pares a fills. Aquest immobilisme (tant de les propietats com dels beneficis econòmics associats) va ser la causa dels moviments revolucionaris que es succeïren al llarg del segle XVIII i XIX.
Font: Classroom de classe
Jesús Rey
La il·lustració va ser un corrent filosòfic, polític i social que promovia el progrés, el nacionalisme i liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l’obscurantisme catòlic.
- Aquest moviment es va estendre per
Occident durant el segle XVIII, anomenat el segle de les llums i va obrir les
portes a una època de revolucions burgeses encapçalades per la revolució industrial.
- La seva fi se sol identificar amb l’arribada de les guerres napoleòniques.
- Dins d’aquest corrent es troben
elements com el racionalisme i l’humanisme.
Font: imatge del fons públic de Google
Dibuix fet per: Ashley Valdespino
Daniel Ramírez
La Revolució Francesa va ser un esdeveniment clau del final del segle XVIII a França, motivat per la demanda de reformes polítiques i socials, la crisi financera i el descontentament popular. Va començar amb l'Assemblea Nacional, la presa de la Bastilla i la proclamació de la República. Va passar per una fase radical amb l'execució del rei i la reina, seguida del període del Terror. Després va sorgir el Directori fins al cop d'estat de Napoleó Bonaparte. La Revolució va canviar la política, la societat i la cultura, i va influir en ideologies com el nacionalisme i el liberalisme.
Font: Classroom de classe
La Revolució va incloure batalles importants com la Batalla
de Valmy el 1792, on les forces franceses van defensar amb èxit la nova República
contra l'exèrcit prussià, enfortint la moral revolucionària.
La bandera tricolor de França, amb bandes verticals blaves,
blanques i vermelles, es va convertir en un símbol de la Revolució. Els colors representen
els valors de llibertat, igualtat i fraternitat. Aquesta bandera va ser oficial
a partir del 1794.
E. Delacroix, La llibertat guiant al poble (1830). Font: imatge del fons públic de Google
Jesús Rey
L'extensió de l'Imperi napoleònic va servir per escampar per quasi tota Europa els principis liberals que la burgesia moderada francesa havia assolit després de controlar l'oposició reialista i jacobina. Un cop derrotat Napoleó, el 1815, les potències absolutistes juntament amb la Gran Bretanya es reuniren en el Congrés de Viena on es posaren les bases de la Restauració, es va redefinir el mapa europeu (amb predomini de la concepció imperialista i absolutista) i es fundà la Santa Aliança, un exèrcit per a reprimir qualsevol oposició al nou ordre establert.
Ben aviat la Restauració va veure créixer l'oposició. Les
ideologies contràries a l'esperit de Viena foren el liberalisme i el nacionalisme.
Durant tot el segle XIX Europa va viure moviments revolucionaris de signe liberal-nacionalista.
A la primera meitat del segle hi hagué tres onades de revolucions: 1820, 1830 i
1848. A la segona meitat, època d'expansió dels nacionalismes, cal destacar les
unificacions nacionals d'Itàlia i d'Alemanya.
Font: imatge del fons públic de Google
El nacionalisme com a doctrina neix al segle XIX i té un doble
origen: la concepció conservadora de nació com un fet inconscient entre el poble,
però que ve determinat per uns elements concrets i la concepció progressista de
nació com una aspiració voluntària d'un poble per a constituir-se com a Estat.
La redistribució dels territoris d'Europa entre els vencedors
de Napoleó, feta en el Congrés de Viena, va trepitjar els drets dels pobles en favor
dels interessos dels grans imperis. D'aquesta manera, nombroses nacions no van constituir
estats propis. Algunes es trobaven englobades en estats plurinacionals i d'altres,
al contrari, es trobaven fraccionades i repartides entre estats diferents. Aquesta
situació va fer despertar els anhels nacionalistes.
El nacionalisme burgès del segle XIX va alimentar diversos
moviments revolucionaris. Durant la primera meitat del segle, moviments d'afirmació
i d'alliberament. Durant la segona meitat, els màxims exponents del nacionalisme
europeu foren les unificacions nacionals d'Itàlia i d'Alemanya.
Des del segle XIX i fins a l'actualitat, el nacionalisme s'ha
anat manifestant i ha anat ressorgint, fins i tot després que, com a conseqüència
dels intents d'internacionalisme, proletari o d'una altra mena, hom pogués suposar
que el fenomen era en camí de desaparició i que hom hagués actuat en l'estructuració
política com si fos possible de prescindir-ne.
El procés d'industrialització (revolució industrial) és el conjunt de transformacions tecnològiques, econòmiques i socials que es van produir des de mitjan segle XVIII. Van tenir com a element comú la innovació i van significar el pas d'una economia agrària i autosuficient a una de dominada per la indústria i el comerç.
- La Gran Bretanya va ser el primer país a experimentar aquestes transformacions
durant la Primera Revolució Industrial.
- Cap a mitjan segle XVIII Europa va assistir a un procés de transformació
tecnològica, econòmica i social. Aquestes transformacions es van expandir ja
durant el segle XIX cap a França, Alemanya, Bèlgica o els Estats Units. Va
ser aleshores quan els nous mitjans de transport (com el ferrocarril i el vaixell
de vapor), i de comunicació (telègraf, telèfon...) van permetre connectar metròpolis
i colònies i fer viatges extraordinaris.
Font: imatge del fons públic de Google
Classes socials:
- Alta burgesia: industrials, comerciants, banquers
i antics nobles.
- Classe mitjana: Funcionaris i petits burgesos que
estabilitzen la societat.
- Treballadors: El proletariat viu de salaris baixos
en condicions pèssimes.
Reacció a les condicions laborals:
Naixement de sindicats: Els primers sindicats neixen el 1834,
reivindicant drets laborals i socials. El cartisme al Regne Unit exigeix el sufragi
universal masculí.
Des de mitjan segle XVIII, la població europea, i particularment
la britànica, va experimentar un procés de creixement sostingut conegut com a revolució
demogràfica, a causa de la combinació de:
Una significativa reducció de la mortalitat, gràcies als progressos
en medicina (com els vaccins) i higiene (aigua potable, sistemes de clavegueram,
ús del sabó, roba interior de cotó, etc.) i, sobretot, a la millora de l'alimentació
que va fer la població més resistent a les malalties.
L'increment de les taxes de natalitat, a causa de la millora
econòmica i l'avanç de l'edat en els matrimonis. El creixement de la població va
permetre subministrar mà d'obra a les noves indústries i va generar l'augment de
la demanda de productes de tota mena, especialment agrícoles.
La població anglesa es va triplicar entre el 1700 i el 1850.
Però no només van ser més persones, sinó que a més van viure més anys, ja que va
augmentar l'esperança de vida des dels 38 anys, al final del XVIII, fins als 50,
al final del segle XIX.
Font: imatge del fons públic de Google
La revolució agrària, simultània a la demogràfica, va consistir
en una sèrie de transformacions en el sector primari que van incrementar la productivitat
i van oferir una dieta més rica i variada:
- El canvi de l'estructura i la propietat de la terra amb les lleis de tancament
aprovades a la Gran Bretanya durant el segle XVIII, van permetre concentrar
i tancar les antigues terres comunals, i incrementar-ne la productivitat.
- La difusió de nous mètodes i tècniques agrícoles de conreu, entre els quals
destaquen la rotació quadriennal (que permetia suprimir el guaret).
- La progressiva mecanització de les tasques agrícoles (segadores, sembradores,
batedores, etc.) i la introducció de nous conreus (blat de moro i patata).L'expansió
de la ramaderia gràcies a la selecció d'espècies i a una major quantitat de
farratge, que va fer augmentar la producció de carn, llet i fem.
- L'expansió de la ramaderia gràcies a la selecció d'espècies i a una major
quantitat de farratge, que va fer augmentar la producció de carn, llet i fem.
Font: imatge del fons públic de Google
En el procés d'industrialització se solen diferenciar: la
Primera Revolució Industrial, a partir del 1770; la Segona Revolució Industrial,
des del 1870; la Tercera Revolució Industrial, a partir del 1945, i l'actual Quarta
Revolució Industrial, des del 1990.
Fins a la Primera Revolució Industrial, l'energia hidràulica,
l'eòlica o l'animal eren les principals formes de generar força motriu. Des del
final del segle XVII, ja s'utilitzaven màquines de vapor per extreure l'aigua de
les mines, però fer-les servir era poc eficient.
El 1769, James Watt, un inventor escocès, va introduir diverses
innovacions tècniques i va patentar un model de màquina de vapor molt més eficaç,
que aprofitava millor la força del vapor i produïa un moviment giratori que podia
transmetre's a les màquines. La nova màquina va constituir un dels motors de la
industrialització i es va aplicar a la maquinària agrícola, a la indústria tèxtil
i al ferrocarril.
El sector tèxtil va ser el primer a mecanitzar els processos
de filatura i de teixidura. Els camps de cotó de l'Índia i les plantacions esclavistes
dels Estats Units van permetre proveir la indústria tèxtil britànica a preus baixos.
D'altra banda, el cotó era un teixit més suau i higiènic que la llana i, a més,
les fibres del cotó eren molt resistents, cosa que va permetre fer-ne un tractament
industrial i va facilitar una sèrie d'innovacions tècniques en el procés de producció
tèxtil que van incrementar la productivitat i van permetre reduir el preu de cost.
El procés de mecanització es va iniciar amb la llançadora
volant de Kay (1733), que va augmentar la velocitat del procés de teixidura i va
permetre eixamplar les peces, i les màquines de filar, que van incrementar la productivitat
en la fase de filatura. L'últim pas va ser la incorporació del teler mecànic (1785),
que va augmentar la producció de teixits.
Font: imatge del fons públic de Google
- La primera es va produir el 1709, quan Abraham Darby va fondre ferro fent
servir carbó de coc als alts forns. El seu gran poder calorífic va incrementar
la producció, però el ferro que se n'obtenia era fràgil.
- El 1783, Cort va perfeccionar diverses tècniques, que permetien obtenir
un material sense impureses i amb la forma desitjada (planxes, raïls, etc.)
- Ja a mitjan segle XIX, el convertidor de Henry Bessemer va permetre la
fabricació d'acer de qualitat (una mescla de ferro i carboni) en quantitats
industrials. L'ús de l'acer va suposar una autèntica revolució en la construcció
de maquinària, d'infraestructures pesants i d'obres públiques.
La progressiva industrialització dels sectors tèxtil i siderúrgic
va haver de menester grans quantitats de carbó, per la qual cosa aquest material
es va convertir en la principal font d'energia utilitzada durant la Primera Revolució
Industrial.
2a. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: CANVIS SOCIALS I TECNOLÒGICS (1850-1914)
Quins van ser els canvis socials que va portar la 2a Revolució
Industrial?
Fonamentalment va ser l’aparició de dues noves classes socials:
1-
La burgesia industrial, la qual era la propietària de les
fàbriques.
2-
El proletariat industrial, que eren els treballadors de
les fàbriques.
Una dada curiosa és que als treballadors se´ls deia
proletaris perquè l’única propietat que tenien eren els seus fills, o sigui, la
seva prole.
Font: imatge del fons públic de Google
Van ser el desenvolupament de noves indústries a partir d´una
sèrie d´invents i d’avenços tecnològics. Alguns d’aquests van ser: La lampareta
elèctrica, el telègraf, el telèfon, la màquina d´escriure, la màquina de cosir,
la fotografia, el cinema i, entre els més destacats, trobem l’automòbil i l’avió.
Font: imatge del fons públic de Google
Dibuix fet per: Jesús Rey
El colonialisme és un sistema en què una nació o grup dominant
exerceix control polític, econòmic i cultural sobre un territori o població sotmesa.
Aquesta relació està marcada per una desigualtat de poder, on la potència colonial
explota els recursos i el treball del territori colonitzat en benefici propi, imposant
les seves institucions i valors culturals.
Font: imatge del fons públic de Google
·
Motivacions econòmiques: Les
potències colonials buscaven matèries primeres com els metalls preciosos, les
espècies, els tèxtils, entre altres, per enriquir-se i mantenir la seva
economia en creixement.
·
Busca de nous mercats:
Les empreses europees buscaven nous mercats per vendre els seus productes
manufacturats
·
Competició entre les potències
europees: Les nacions europees competien entre elles per adquirir
territoris nous i augmentar el seu poder i influència a nivell mundial. Això va
conduir a una carrera per colonitzar Àfrica, Àsia i Amèrica.
·
Motivacions religioses:
En molts casos, el colonialisme va estar impulsat per missioners i
evangelitzadors que volien difondre la seva fe i convertir els natius a la
religió dominant de la potència colonial.
·
Motivacions ideològiques:
Algunes ideologies, com el nacionalisme, el racisme i la idea de superioritat
cultural, van justificar la colonització com una missió civilitzadora. Aquesta
mentalitat va ser utilitzada per justificar la dominació sobre altres pobles.
·
Tecnologia militar superior: els
colonitzadors sovint tenien armament i tecnologia militar molt més avançada que
les societats indígenes, el que els va permetre conquerir
fàcilment altres territoris.
El colonialisme va tenir moltes conseqüències en les regions
colonitzades, incloent-hi desigualtats econòmiques, explotació de recursos
naturals, destrucció de cultures i identitats, desplaçament de poblacions, divisions
socials i racials, divisions geopolítiques artificials i dependència econòmica.
Aquest llegat continua afectant les societats i les economies dels països afectats
fins avui.
Colonialisme:
- Implica l'establiment de colònies per part d'un país en un altre territori.
- Normalment, inclou el desplaçament de persones del país colonitzador al
territori colonitzat per establir-se allí.
- Té una connotació d'explotació econòmica i cultural dels recursos i de
la població local.
Imperialisme:
- És una política o pràctica d'estendre el poder i la influència d'un país
mitjançant la diplomàcia o la força militar.
- Pot incloure el colonialisme, però també altres formes de dominació com
la imposició de controls polítics o econòmics sense establir colònies.
- Es centra més en l'expansió del poder i la influència a través de diversos
mitjans.
Diferències entre colonialisme i
imperialisme:
Polítiques:
·
Colonialisme: Establiment
directe de colònies governades per la metròpoli.
·
Imperialisme: Expansió
del poder i influència a través de la diplomàcia, dominació indirecta o control
militar.
Socials:
·
Colonialisme: Migració
de població del país colonitzador al territori colonitzat, sovint amb la
imposició de la seva cultura i institucions.
·
Imperialisme: Control
cultural i ideològic sense necessàriament establir colònies, mantenint la
cultura local subordinada o influenciada.
Econòmiques:
·
Colonialisme: Explotació
directa de recursos naturals i humans del territori colonitzat per beneficiar
la metròpoli.
·
Imperialisme: Control
econòmic a través de mitjans financers, comercials i polítics, sovint sense administració
directa del territori.
La penetració francesa als Països Catalans es produí com a
conseqüència del tractat de Fontainebleau (1807), que establia l'entrada de cossos
d'exèrcit francesos per tal d'atacar Portugal. Un d'aquests cossos, el del general
Duhesme, entrà al Principat amb 11.000 soldats i 3 600 cavalls el 10 de febrer de
1808, i el 13 entrà a Barcelona, al·legant que havia de continuar cap a Cadis, juntament
amb 15 000 soldats més, que entraren pel Portús poc després. Però el 29 de febrer
s'apoderà per sorpresa de la Ciutadella, i poc després, amb amenaces, feu que li
fos lliurada la fortalesa de Montjuïc, que Mariano Álvarez de Castro, el futur defensor
de Girona, hagué de cedir perquè no hi havia al castell ni pertrets ni aliments
disponibles que permetessin la resistència. Entre Barcelona i França hi havia unes
altres places fortes (Roses, Figueres, Girona i Hostalric) que podien interceptar
les comunicacions.
Dibuix fet per: Antonio Ginesta
8- Història de la bandera i de l'escut d'Espanya
La bandera dels reis catòlics a partir de l' any 1479
La bandera dels Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran
II d'Aragó, és una bandera que simbolitza la unió dels regnes de Castella i d'Aragó.
Aquesta bandera es caracteritza per tenir tres franges horitzontals de colors vermell
i groc, amb els escuts dels dos regnes al centre.
Font: imatge del fons públic de Google
La va fer felip l'espanya (el bonic) La creu de Borgonya és
un símbol que consisteix en una creu vermella sobre un fons blanc. Aquesta creu
va ser utilitzada com a emblema militar i polític pels ducs de Borgonya i, més tard,
per altres monarques europeus, inclosos els Habsburg.
Font: imatge del fons públic de Google
La bandera de l' armada de guerra és un distintiu utilitzat
per identificar els vaixells militars en alta mar. Sol representar la identitat
nacional i sovint conté elements simbòlics o emblemes específics de la marina de
guerra d'un país.
Font: imatge del fons públic de Google
La bandera de la Segona República Espanyola va ser usada el
1931 després de la proclamació de la República. Consisteix en tres franges horitzontals
iguals: la superior és de color vermell, la central de color groc i la inferior
de color morat i al centre hi ha un escut Aquesta bandera va representar els valors
republicans durant el període entre 1931 i 1939 a Espanya.
Font: imatge del fons públic de Google
Va arribar a l'actualitat com a símbol de llibertat i de representació
total del poble espanyol La bandera actual d'Espanya, té tres franges horitzontals:
la superior és de color vermell, la del mig és groga i la inferior és vermellosa.
A més, a l'extrem de la franja groga, hi ha l'escut d'Espanya, que inclou diversos
símbols i emblemes històrics. Aquesta bandera va ser adoptada oficialment el 1981
després de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978.
Font: imatge del fons
públic de Google
La
primera guerra mundial va començar el 1914 i va durar fins al 1918. Les seves
causes van ser complexes i entre elles van destacar les tensions colonials
entre les potències europees i les rivalitats polítiques dels imperis rus i
austrohongarès als Balcans. Aquesta situació va provocar la divisió d'Europa en
dos blocs antagònics: la Triple Aliança i la Triple Entesa. Però el detonant de
la guerra va ser l'assassinat de l'hereu de la corona austrohongaresa,
l'arxiduc Francesc Ferran, a Sarajevo el 28 de juny de 1914. Aquest va ser
l'inici d'un llarg conflicte que va comportar pèrdues humanes i econòmiques que
van marcar la decadència de Europa i l'ascens dels Estats Units al lideratge
mundial. A més, les fronteres europees es van alterar al desaparèixer els
antics imperis autoritaris i al crear nous Estats.
Definitivament, l'Europa sorgida de la I GM no va
aconseguir una pau justa i duradora pues els vencedors van imposar unes
condicions molt dures als vençuts, especialment a Alemanya; per això, malgrat
la creació de la Societat de Nacions (creada a partir del Tractat de Versalles,
el 28 de juny del 1919), les relacions internacionals van quedar molt tocades
i, va ser la causa d'una nova guerra, que tornarà a escombrar el món el 1939.
Font: imatge del fons públic de Google
·
Els tractats de pau de la Primera Guerra Mundial (i les
seves reparacions de guerra) havien creat un sentiment d'humiliació i revenja.
·
El triomf del comunisme a la Revolució Russa.
·
La crisi de 1929.
·
La debilitat de les democràcies i la ineficàcia de la
Societat de Nacions.
Tot plegat va motivar l'expansionisme i el suport popular
als sistemes totalitaris d'Itàlia, Alemanya i Japó.
·
GB i França havien signat una aliança defensiva amb
Polònia.
·
Alemanya i l'URSS havien signat un Pacte Secret de No
Agressió (1939).
·
L'1 setembre de 1939: Hitler envaeix Polònia, de manera
que actuen França i GB, iniciant-se la Segona Guerra Mundial.
-
La guerra llampec:
els alemanys conquereixen Varsòvia en 3 setmanes.
-
Presa de Dinamarca i Noruega (1940),
cosa que provoca la dimissió de Chamberlain i l'arribada de Winston Churchill
al capdavant d'un govern d'unitat nacional.
-
Els Països Baixos i Bèlgica van ser
ocupats en 48 hores (maig 1940), continuant cap a França, que
havia col·locat els seus efectius en la "línia Margot. És en aquest
moment, quan Itàlia entra a la guerra (10 juny 1940).
-
El 14 juny 1940: París és presa.
Pétain signa un armistici, qui dirigirà a partir d'ara un Estat francès titella
al sud, amb capital a Vichy. El Nord quedarà sota domini nazi.
-
Primer fracàs en l'ocupació alemanya d'Anglaterra (tant
per mar com per aire).
-
Fracàs italià a Egipte (1940-41) per controlar el canal
de Suez, donant lloc a l'aparició de l'Afrikakorps (Rommel, 1941), amb
victòries davant els britànics (Guerra del Desert).
-
Els aliats contraatacaran al comandament del general
Montgomery (El Alamein, 1942) i Rommel serà vençut a Tunísia (maig 1943).
-
1940-41: Hongria, Romania, Eslovàquia i Bulgària es
converteixen en Estats satèl·lits de la URSS.
-
1941: bombardeig de
Iugoslàvia, atac de Grècia i Creta.
-
Operació Barbarroja
(contra la URSS, per destruir el règim bolxevic, sotmetre els eslaus i per
guanyar territoris, desenvolupant-se la guerra en tres fronts: Moscou,
Leningrau i al sud: avanç frenat a Stalingrau: rendició alemanya (febrer 1943).
- 7
desembre de 1941: atac aeri de Pearl Harbour pel Japó → Roosevelt declara la
guerra a les potències de l' Eix.
- Victòries
del Japó: Hong-Kong, Singapur, Indonèsia... frenades per EUA a les batalles del
Mar del Coral i de Midway (en intentar ocupar el Nord de Guinea i Austràlia).
Nova derrota nipona a Guadalcanal (febrer 1943).
Font: imatge del fons públic de Google
-
Juliol 1943: Campanya d'Itàlia. Desembarcament aliat a
Sicília i presa de Mussolini, tot i que alliberat per un Hitler que dividia
Itàlia en un règim feixista sota Mussolini al Nord i una Monarquia antifeixista
al Sud des d'on els aliats avançaven lentament.
-
Front rus: alliberament de Romania, Bulgària, Iugoslàvia,
Albània, Hongria, Polònia, Àustria i Txecoslovàquia.
-
Front oriental: desembarcament estatunidenc de Normandia
(dia D: 6 juny de 1944 → el 24 d'agost París era alliberada).
-
Arribada a Berlín: l'Exèrcit Roig arribaria el 24
d'abril, els aliats amb Eisenhower, penetraven pel Rhin. Hitler se suïcidava el
30 d'abril. El 28 Mussolini era executat.
-
Berlín va capitular el 2 de maig. El dia 7 es va signar
la rendició incondicional del III Reich.
-Estableix normes internacionals per a la protecció de les
llibertats individuals.
-Promou la igualtat i la justícia.
-Exigeix responsabilitat als governs.
-Serveix com a instrument per al canvi social cap a una societat
més justa i equitativa.
-Exigeix als governs complir amb els drets humans.
-Pressiona per a canvis.
-Forma la base de tractats i acords internacionals.
-Implementar i fer complir lleis que protegeixen els drets
humans.
-Estableix normes internacionals per a la protecció de les
llibertats individuals.
-Enfortir les institucions democràtiques.
-Establir mecanismes de monitoratge i rendició de comptes.
-Fomentar el diàleg i la reconciliació.
-Col·laborar amb la comunitat internacional.
-Establir una legislació equilibrada.
-Protegir les dades personals.
-Regular les xarxes socials i els mitjans de comunicació.
-Educar sobre els drets humans.
-Establir mecanismes de resolució de conflictes efectius.
-Provoca tensions afectant el creixement i la confiança en
les institucions.
-Educació, participació cívica, activisme, ús de les xarxes
socials, educació entre iguals i defensa dels grups vulnerables.
Font: imatge del fons públic de Google
Què és la Declaració Universal dels Drets Humans?
Un document internacional que estableix els drets fonamentals
inherents a tots els éssers humans.
Quan es va a adoptar?
El 10 de desembre de 1948.
Qui la va redactar?
Un comitè de representants de diverses cultures legals i tradicions,
liderat per figures com René Cassin, Charles Malik i John Humphrey.
Quants articles conté?
30 articles.
Objectiu principal:
Establir una norma comuna de drets bàsics i inalienables per
a totes les persones.
Drets fonamentals reconeguts:
Dret a la vida, llibertat, seguretat, igualtat davant la llei,
llibertat d'expressió, religió, entre altres.
Relació amb la Constitució espanyola de 1978:
Incorpora molts dels principis de la DUDH com a part del marc
legal espanyol.
Paper de les Nacions Unides:
Promouen i protegeixen els drets humans mitjançant supervisió,
assessorament tècnic, denúncia pública i altres mecanismes.
Universalitat de la DUDH:
Els drets són aplicables a tots els éssers humans independentment
de la seva ubicació o característiques.
Dibuix fet per: Iker BarzolaLa Guerra Freda va ser un període de tensió política, econòmica i militar entre dues superpotències, els Estats Units i la Unió Soviètica, que es va estendre des del final de la Segona Guerra Mundial, el 1945, fins a la dissolució de la Unió Soviètica el 1991. Aquest enfrontament no va arribar a desencadenar un conflicte armat directe entre les dues nacions, però sí que va provocar nombroses guerres indirectes, conegudes com a "guerres proxy", en les quals totes dues potències recolzaven bàndols enfrontats en conflictes regionals.
El terme "Guerra Freda" va ser encunyat pel
periodista i assagista estatunidenc Walter Lippmann el 1947, per descriure la
creixent hostilitat i desconfiança entre els Estats Units i la Unió Soviètica,
en un món cada vegada més polaritzat en termes de política, economia i cultura.
Un dels aspectes fonamentals de la Guerra Freda va ser
l'enfrontament ideològic entre dos sistemes politicoeconòmics oposats: el
capitalisme, liderat pels Estats Units, i el comunisme, encapçalat per la Unió
Soviètica. Ambdues potències buscaven expandir la seva influència i el seu
model de govern a nivell global, la qual cosa va generar una lluita per la
supremacia en diversos camps, des de la carrera espacial fins a la competència
pel control de recursos naturals i la lleialtat de països en desenvolupament.
El capitalisme, basat en l'economia de mercat i la propietat privada, promovia
la lliure empresa i la competència, mentre que el comunisme advocava per
l'abolició de la propietat privada i la planificació estatal de l'economia.
Aquestes diferències ideològiques es reflectien en les polítiques internes de
cada país i en les seves relacions amb la resta del món, la qual cosa va portar
a una polarització global i a la formació de blocs de països alineats amb
cadascuna de les superpotències.
Aquest període d'inestabilitat i confrontació va canviar
la geopolítica i la dinàmica de les relacions internacionals a la segona meitat
del segle XX i les seves conseqüències encara són palpables en l'actualitat.
Font: imatge del fons públic de Google
La Guerra Civil Espanyola va començar el 18-19 de juliol de
1936 i va acabar l'1 d'abril de 1939. Les grans tensions acumulades durant anys,
entre les forces de dreta i d'esquerra, van esclatar violentament el juliol de 1936.
Un cop d'estat orquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular esquerrà,
elegit democràticament pel febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a una guerra
sagnant d'àmplies conseqüències.
La guerra s'inicia perquè el cop d'estat no va triomfar arreu.
Mentre en algunes zones triomfava de seguida, en d'altres la resistència de les
forces lleials a la República va impedir-ho. D'aquesta manera, l'Estat espanyol
quedava dividit en dues zones completament antagòniques: d'una banda, l'Espanya
nacional, aviat liderada pel general Franco, que va imposar un règim feixista i
va reprimir durament tots els sectors esquerrans; d'altra banda, l'Espanya republicana,
que es mantenia fidel a les institucions de la República, dirigides per les forces
esquerranes, democràtiques i nacionalistes del Front Popular, que reprimiren els
sectors dretans.
La Guerra Civil Espanyola va tenir una àmplia transcendència
internacional. En el context en què es vivia, l'època d'entreguerres, a Europa hi
havia tres grans tipus d'estats: les democràcies liberals, les democràcies populars
(comunisme) i els feixismes. El que es disputava a Espanya entrava dins d'aquesta
lluita ideològica.
El bàndol republicà va demostrar més desunió. A nivell polític,
les lluites internes entre les forces d'esquerra, partits i sindicats, van fer inviable
trobar un poder unificat. A nivell militar la resistència es trobava dividida: d'un
cantó, l'Exèrcit, d'altre, les milícies populars.
Els republicans, a més, estaven dividits pel que fa a l'objectiu
a assolir. Uns pretenien concentrar els esforços per guanyar la guerra i posposar
qualsevol mena de transformació socioeconòmica. Els més radicals, en canvi, van
intentar aprofitar la guerra i l'escomesa de les dretes, per a llançar-se a la revolució
social socialista.
Franco va aconseguir una pau sense condicions. Va ser la seva
"victòria" i a partir d'abril de 1939 començava a tot el territori espanyol
la dictadura franquista. Les dues Espanyes quedaren reduïdes a una de sola, la dels
vencedors. La guerra, en realitat, no va arreglar les diferències.
Font: imatge del fons públic de Google
Durant aquesta època podem distingir quatre grans períodes:
1. 1939-1951.
Són anys d'autarquia econòmica i d'aïllament internacional.
En aquests primers anys, el règim comença una intensa repressió política i cultural
amb l'objectiu d'eliminar qualsevol signe de manifestació democràtica i d'oposició
als principis ideològics franquistes.
2. 1951-1959. La
nova conjuntura internacional permet que el règim sigui reconegut internacionalment;
a canvi, es veu obligat a anar liberalitzant a poc a poc la seva economia. El canvi
econòmic no va acompanyat, però, d'una liberalització política autèntica.
3. 1959-1973.
Són els anys del "miracle" econòmic espanyol, amb
un desenvolupament econòmic notable, però força desequilibrat, que va tenir un fort
impacte demogràfic i social. L'expansió econòmica tampoc no serveix per canviar
l'estructura política.
4. 1973-1975. Els
últims anys del franquisme són anys de crisi, tant política com econòmica. La mateixa
crisi biològica del dictador farà la resta per fer caure definitivament el règim.
Amb la mort de Franco, el novembre de 1975, s'obriria el camí cap a una monarquia
parlamentària.
Font: imatge del fons públic de Google
La Transició Espanyola és el període de la història d'Espanya
que es va desenvolupar entre la mort del dictador Francisco Franco el 20 de novembre
de 1975 i la consolidació d'un sistema democràtic amb la celebració de les eleccions
generals de 1982. Aquesta època es caracteritza pel pas d'un règim autoritari a
una democràcia parlamentària.
Després de la mort de Franco, Joan Carles I va ser proclamat
rei d'Espanya el 22 de novembre de 1975. Tot i haver estat designat successor per
Franco, Joan Carles I va optar per una via reformista en lloc de continuar amb l'herència
franquista.
L'inici de les reformes es va materialitzar amb la designació
d'Adolfo Suárez com a President del Govern el 1976. Suárez, un polític jove i amb
una visió modernitzadora, va liderar un procés de liberalització política i va promoure
la Llei per a la Reforma Política, aprovada en referèndum el 15 de desembre de 1976,
que va suposar la legalització dels partits polítics i la convocatòria d'eleccions
generals.
Les primeres eleccions democràtiques es van celebrar el 15
de juny de 1977, resultants en una victòria per a la Unió de Centre Democràtic (UCD)
de Suárez. Aquestes eleccions van ser crucials per establir les bases del futur
democràtic d'Espanya.
Un moment clau de la Transició va ser la redacció i aprovació
de la Constitució Espanyola de 1978, ratificada en referèndum el 6 de desembre.
La Constitució va establir Espanya com una monarquia parlamentària i va garantir
els drets i llibertats fonamentals, així com la descentralització política a través
de les autonomies.
Un dels moments més crítics de la Transició va ser l'intent
de cop d'estat del 23 de febrer de 1981, conegut com el 23-F, quan un grup de guàrdies
civils liderat pel tinent coronel Antonio Tejero va assaltar el Congrés dels Diputats.
La intervenció decidida del Rei Joan Carles I, que va defensar fermament la democràcia,
va ser clau per a la derrota del cop i la consolidació del procés democràtic.
Font: imatge del fons públic de Google
Les eleccions generals de 1982 van marcar la culminació de
la Transició amb la victòria del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), liderat
per Felipe González. Aquestes eleccions van representar l'alternança política pacífica
i van consolidar el sistema democràtic espanyol.
1. El
Consens Polític: La capacitat dels principals actors polítics per arribar
a acords i compromisos.
2. Reformes
Graduades: Implementació de canvis de manera gradual per evitar conflictes
violents.
3. Suport
Popular: Ampli suport de la ciutadania a la democratització.
4. Paper
del Rei: La figura de Joan Carles I com a defensor de la democràcia.
La Transició Espanyola és un exemple notable de com una societat
pot transformar-se pacíficament d'un règim autoritari a una democràcia consolidada.
Aquest procés va ser possible gràcies al compromís i la voluntat de canvi de diversos
sectors polítics i socials, i ha deixat una profunda empremta en la història contemporània
d'Espanya.
Dibuix fet per: Ángel Mata
15- Les dones a la història
En aquest tema vam voler destacar el paper que han tingut
algunes d'aquestes dones i us presentem tres infografies resum:
Dibuix fet per: Valentina Verastegui
- 1898. Los últimos de
Filipinas (2016)
- La profesora de historia
(2014)
- V de vendetta (2005)
- La Ola (2008)
- Invictus (2009)
- Marte (2015)
1. 1898. LOS ÚLTIMOS DE FILIPINAS (2016):
Aquesta pel·lícula descriu de manera dramatizada el setge
de Baler a les Filipines. Els exteriors es van rodar a Guinea Equatorial i a les
illes Canàries. El seu rodatge va durar 9 setmanes, des de maig fins a juliol de
2016. Encara que narra els mateixos fets històrics, és una versió diferent de la
pel·lícula del mateix títol de 1945 que van protagonitzar, Fernando Rey i Tony Leblanc.
En la pel·lícula de Salvador Calvo es posa més èmfasi en la dura convivència i el
patiment experimentat pels assetjats en l'església de San Lluis de Tolosa de Baler.
A més, s’expliquen alguns fets omesos per la versió de 1945, com l'existència de
desertors. Paola Torres va guanyar el Goya al millor vestuari.
El visionat de la pel·lícula ens ha ajudat a conèixer uns fets que es van produir com a conseqüència del final de l'etapa colonial espanyola.
Font: imatge del fons públic de GoogleLa profesora de historia (títol original en francès: Les héritiers) és una pel·lícula dramàtica francesa dirigida per Marie-Castille Mention-Schaar.
La pel·lícula està basada en una història real i narra la
relació d’una professora amb uns adolescents que fa temps que han abandonat l'interès
per seguir el sistema escolar. Aquesta professora de l’institut Léon Blum de Créteil
decideix presentar el seu grup d'alumnes al concurs nacional titulat: “Infants i
adolescents en el sistema dels camps de concentració nazi”. Després d'un inici tumultuós
i frustrant, l’ambient evoluciona ràpidament a mesura que es troben amb un supervivent
dels camps de concentració nazis i augmenta la intensitat durant una visita a un
museu dedicat a aquest període de la història. Aquesta experiència els canviarà
la vida i el seu interès pels estudis.
Font: imatge del fons públic de Google
3. V de Vendetta (2005):
Aquesta pel·lícula és una adaptació lliure de la novel·la gràfica V for Vendetta d'Alan Moore i David Lloyd. La pel·lícula va ser dirigida per James McTeigue i produïda per Joel Silver i les germanes Wachowski, que van escriure el guió. Protagonitzada per Natalie Portman (Evey Hammond), Hugo Weaving (V), Stephen Rea (Finch) i John Hurt (Sutler), la pel·lícula mostra la història de V, un combatent per la llibertat que persegueix la destrucció d'un estat feixista, ubicat en l'Anglaterra de l'any 1997 (un futur immediat quan es va publicar l'obra: 1982-1985).
Font: imatge del fons públic de Google
4. LA OLA (2008):
Un professor d’institut amb un passat anarquista, acaba impartint
un seminari sobre l'autarquia i la dictadura. Amb la finalitat d'explicar com la
pressió d'un grup social potent pot desembocar en una dictadura, proposa un experiment
en el que els alumnes crearan una associació partint dels aspectes positius d'aquesta
ideologia. Tanmateix, el que comença sent només un treball de classe, ràpidament
agafa vida pròpia amb un fatal desenllaç.
El que la pel·lícula ens va mostrar és com poden reaparèixer les dictadures en qualsevol democràcia si ens deixem portar pels discursos populistes i autocràtics.
Font: imatge del fons públic de Google
5. INVICTUS (2009):
A nosaltres ens ha servit per conèixer què va ser l'Apartheid i aquí l'assenyalem breument:
L'apartheid va ser la discriminació racial
institucionalitzada, que s'implantà a Sudàfrica des del 1948 fins al 1992, per
la qual les persones de color eren tingudes com a ciutadans de segona amb la
pèrdua dels seus drets civils i polítics. Els negres i indis havien de viure en
guetos allunyats dels blancs, cobraven menys en la mateixa feina que els blancs,
tenien estudis de nivell més baix, no podien banyar-se en banys públics ni
pujar als mateixos autobusos i no podien votar.
L'apartheid va acabar el 1992 gràcies a la pressió
internacional i la resistència de la població de color. Aquesta lluita va
desembocar en unes eleccions lliures les quals van ser guanyades pel partit de
Nelson Mandela.
Aquest fet, com la fi del desmantellament de l'apartheid,
va valer a Nelson Mandela i Frederik de Klerk el Premi Nobel de la Pau el 1993.
Dibuix fet per: Fabio Familia
Font: imatge del fons públic de Google
6. Marte (2015):
La pel·lícula de ciència-ficció Marte (The Martian en anglès), dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Matt Damon, està basada en la novel·la d’Andy Weir del 2011 i va ser adaptada pel guionista Drew Goddard. L'actor Matt Damon fa el paper d’un astronauta al que donen per mort per error i l'abandonen al planeta vermell. La pel·lícula mostra la lluita per sobreviure i l’esforç del personal de la NASA per rescatar-lo.
Font: imatge del fons públic de GoogleEl conflicte més recente entre Israel i Palestina es va iniciar per un atemptat del grup Hamàs en sòl israelià que va acabar amb la mort de desenes de colons i ciutadans israelians i amb la presa d'un centenar d'ostatges. Hamàs va informar més tard que van haver baixes entre els ostatges israelians i que els que seguien vius estaven en condicions extremadament difícils. Israel va confirmar la notícia, confirmant la mort de 31 d'ells.
L'escalada de violència s'ha incrementat amb les accions bèl·liques de l'exèrcit isralià i els continus fracassos d'alt el foc o de crear corredors segurs per fer arribar ajuda humanitària a la població civil.
Hezbol·là i Israel han estat intercanviant trets al llarg de la frontera entre el Líban i Israel des que va esclatar la guerra de Gaza en el seu enfrontament més mortífer en gairebé 20 anys. Mentrestant les contínues crides internacionals per posar fi a la violència han estat desoïdes sistemàticament per les autoritats israelianes... I el conflicte encara continua a dia d'avui...
Dates importants sobre el conflicte entre palestins i israelians
des del final de la 2a. Guerra Mundial fins als nostres dies.
- 1946: Terrorisme sionista
- 1948: El nou estat jueu
- 1956: Guerra del Sinaí
- 1967: Guerra dels Sis Dies
- 1973: Guerra de Yom Kipur
- 1987-1993: Primera Intifada
- 1994: La pau més a prop que mai
- 2006: Triomf de Hamàs
- 2023: Últim episodi
Font: imatge del fons públic de Google
**************
Esperem que us hagi agradat aquest blog.
Aquests som tots els alumnes que hem treballat en aquest projecte:
|
- Ángel Mata - Antonio Ginesta - Ashley Valdespino - Daniel Ramírez - David Jiménez - Dylan Duque - Fabio Familia - Iker Barzola - Jesús Rey - Rodrigo Castillo - Valentina Verastegui |
 |
Comentarios
Publicar un comentario